Passa al contingut principal

La davallada vital

Cercar en aquest blog

Fred

d’abril 19, 2010

Obtén l'enllaç
Facebook
X
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions

Què bonic és el fred d'afora quan saps que dins t'espera l'escalfor!

Obtén l'enllaç
Facebook
X
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions

Comentaris

Anònim ha dit…

...I si part de l'escalfor no la pots notar?

26 de maig del 2010, a les 14:37

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars

Embolica que fa fort!

Tothom hi diu la seva. Tots hi diem la nostra. La crisi econòmica ens envaeix. Ens envaeix fins i tot el plat d'escudella i carn d'olla que ens empassem un dia de fred, després d'haver circulat en moto per paratges a 1 grau sobre zero. Que de tan bé que passa ens en prendríem un altre. Doncs fins i tot d'enmig dels galets, o dels pistons, o de l'arròs i fideus, ens surt la crisi aquesta que diu que hi ha. I dic que diu que hi ha no perquè jo i els meus no la patim, no...Ho dic perquè ahir els grans bancs de l'estat espanyol van mostrar sense cap pudor els seus beneficis multimilionaris...en euros!!!(Com sonarien en pessetes?) Evidentment que cal analitzar d'on vénen aquests beneficis, però la notícia és que els dirigents ho publiquen sense cap rubor, mentre a la mateixa hora els seus acòlits neguen el pa i la sal (el mateix pa i la mateixa sal que subhastaven ara fa divuit mesos) als seus "clients". En fi, la idea d'avui és la de seguir amb la ...

Ve-t'ho aquí

De la mateixa manera que hi ha persones que incorporen la presó en la seva vida, de tal forma que hi entren i en surten amb reiteració, ja que el seu modus vivendi està instal·lat en viure amb l'esquena dreta i el diner fàcil; hi ha persones que integren en la seva vida el treball de tal forma que passa a ser-ne part indissoluble. En John Grisham, a les seves novel·les (de fàcil lectura) incorpora implícitament el tarannà nord-americà, tant en la frenètica Wall Street com al rural Arkansas. Doncs a Catalunya, en la seva vida real, hi ha arrelada també la integració del treball en la vida dels seus ciutadans. O de la seva majoria. La societat catalana, en general, accepta aquesta integració, sense renunciar a petits complements lúdics, del treball en la seva quotidianitat. No trobem aquest mateix tarannà social en altres regions, que anteposen la part lúdica a la del treball, amb la qual cosa aconsegueixen un estil de vida més relaxat, podríem dir que més humà. Envejable, gosar...

La intel·ligència. O la manca d’intel·ligència.

La intel·ligència, o, més ben dit, la falta d’intel·ligència no entèn d’ideologies i va per barris. Avui, dia de celebració de la Constitución española del 1978 (per cert, quantes n’han fet, els espanyols, de constitucions. que s’han anat contradient unes a les altres?) n’hi ha hagut per a tot. D’un costat, membres de la CUP han cremat simbòlicament una constitució. Per l’altre, l’Ajuntament de Rubí (ai, Rubí!, curull d’immigració colonitzadora!) diu que ha estat l’únic ajuntament català (?) que ha celebrat la diada commemorativa. Ni uns ni altres, des de cadascuna de les perspectives respectives, demostren el menor bri d’intel·ligència. Val a dir que a mi em va millor la postura dels de Rubí perquè ajuda a fer més independentistes, mentre que l’actitud dels de la CUP ajuda a espantar l’opinió de les tietes catalanes que, agradi o no, són necessàries per anar endavant. Bé. En qualsevol cas, els uns haurien de moderar les seves ànsies de notorietat absurda i inútil ...

Amb la tecnologia de Blogger