Passa al contingut principal

La davallada vital

Cercar en aquest blog

Fred

d’abril 19, 2010

Obtén l'enllaç
Facebook
Twitter
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions

Què bonic és el fred d'afora quan saps que dins t'espera l'escalfor!

Obtén l'enllaç
Facebook
Twitter
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions

Comentaris

Anònim ha dit…

...I si part de l'escalfor no la pots notar?

26 de maig del 2010, a les 14:37

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars

Embolica que fa fort!

Tothom hi diu la seva. Tots hi diem la nostra. La crisi econòmica ens envaeix. Ens envaeix fins i tot el plat d'escudella i carn d'olla que ens empassem un dia de fred, després d'haver circulat en moto per paratges a 1 grau sobre zero. Que de tan bé que passa ens en prendríem un altre. Doncs fins i tot d'enmig dels galets, o dels pistons, o de l'arròs i fideus, ens surt la crisi aquesta que diu que hi ha. I dic que diu que hi ha no perquè jo i els meus no la patim, no...Ho dic perquè ahir els grans bancs de l'estat espanyol van mostrar sense cap pudor els seus beneficis multimilionaris...en euros!!!(Com sonarien en pessetes?) Evidentment que cal analitzar d'on vénen aquests beneficis, però la notícia és que els dirigents ho publiquen sense cap rubor, mentre a la mateixa hora els seus acòlits neguen el pa i la sal (el mateix pa i la mateixa sal que subhastaven ara fa divuit mesos) als seus "clients". En fi, la idea d'avui és la de seguir amb la

Ser ciutadà europeu

Estic molt content per molts motius de tenir passaport de ciutadà europeu. Però especialment perquè ens dona davant de ciutadans d’altres països un cert estatus implícit de demòcrates avançats. No buscaré a qui devem aquest mèrit, però és un fet. I també estic content de tenir-lo perquè la Unió Europea és un espai conjunt d’estats difícil de definir però fàcil de preveure. Per exemple, era previsible la sentència del TGUE als nostres europarlamentaris perseguits per la injustícia espanyola. Un tribunal que es deu a l’espai del conjunt d’estats esmentat és normal que emeti una sentència com la del 5 de juliol, avalant implícitament un impresentable i manipulador espanyolot al front d’un instrument del Parlament Europeu. Com previsible és que vingui el TJUE al seu torn i tombi la decisió del tribunal inferior. Això passarà gairebé segur ja amb la legislatura europea finiquitada, el que em du a fer-me preguntes tipus com què passarà si els tres europarlamentaris afectats es presenten a la

Tres referents de juny i una lluita

Anomia: (sociologia) Estat social en el qual la confusió i la mútua contradicció de les normes existents creen una greu desorientació en la conducta de certs individus. Vaig a intentar posar en ordre les meves idees, a veure si en sóc capaç i en surt quelcom intel·ligible. Els motius inicials de dedicar un temps a explicar una visió de l’actualitat han estat per un costat tot el què està passant mediàticament a l’entorn de la Sílvia Orriols de Ripoll, i per l’altre un per mi excel·lent article d’en Xavier Diez a la http://revistamirall.com/ , titulat Anomia, i del qual adjunto l’enllaç: https://revistamirall.com/2023/06/13/anomia/ Inicialment, parteixo de les reflexions d’en Xavier Diez, quan ens posa davant del mirall i ens fa pensar en com hem arribat a l’estat de descomposició social actual, ell diu que "al menys a Occident". I el primer que se m’ha acudit durant la lectura de l’article esmentat és quelcom molt senzill: en català tenim la frase feta "tants caps,

Amb la tecnologia de Blogger