Estic segur que no cal recordar qui era, què feia i perquè és un referent avui el senyor Goebbels, però ho he de dir: per les seves pràctiques comunicatives.
Als anys 30, llargs, i els 40 del segle passat aquest personatge va donar forma a uns sistemes de comunicació que vistos des d’una mirada honesta són absolutament aberrants, especialment perquè la seva eficàcia es va demostrar espectacular.
Li devem la deshumanització sistemàtica de l’adversari o de l’enemic a batre per part del poder, allò de que la mentida dita mil cops es converteix en veritat, la manipulació de mitjans via coerció governamental sigui econòmica sigui física, l’engany sistemàtic a milions de persones alhora... un "perla", vaja.
Al món "occidental", el suposat món "lliure", al segle XXI hi ha una tendència a recuperar aquesta modalitat de pràctiques en el sector de la comunicació. Del món "no lliure", sigui islamista, xinès, rus o centre i sud-americà, no cal ni fer-ne referència, és clar.
En el cas de Catalunya, bressol de mols experiments socials i polítics històrics, s’ha aconseguit una aplicació força goebbeliana de la comunicació, a partir de treure pressupost a Sanitat, Seguretat i Educació i aplicar-lo a publicitat, propaganda i subvencions directes gens imparcials, i sense cap mena de rubor ni vergonya.
Però... ha sorgit un però: senzillament no som a la primera meitat del segle XX.
I, avui, existeixen el que s’anomenen xarxes socials. Algunes que ja han esdevingut "clàssiques" com Youtube o Facebook, altres més recents com Tik-tok i altres cronològicament al mig, com Twitter i Telegram o Whatsapp.
En qualsevol dels casos, com el seu nom indica, xarxes socials. Lliures. És a dir que escapen de la mà fèrria d’inspiració goebbeliana teledirigida des del govern de torn. O, encara pitjor, des del partit polític del govern de torn, dirigint pressupostos públics.
De les xarxes esmentades estan fent un paper molt important tik-tok i Twitter. Hi ha molts perills en la presència popular i, sovint, populista que conformen aquestes xarxes. Però han esdevingut una veritable alternativa a la comunicació teledirigida. Des del "yes, we can" d’Obama a la promoció de l’abstenció a les eleccions a Catalunya o l’imputació d’un mosso d’esquadra per un vídeo publicat, s’ha demostrat que les xarxes escapen encara avui a l’absència de llibertat de premsa en els canals comunicatius clàssics.
I això ha trencat afortunadament els esquemes goebbelians dels estatoquos imperants, a desgrat dels continuats esforços en contra que el poder ha intentat. El darrer, la promoció d’una llei a escala europea que permeti als governs estatals la censura a les xarxes socials via por a la repressió. Naturalment, el govern espanyol hi està a favor. No podia ser d’altra manera.
Però al govern català "més progressista de la història" no li he sentit a dir que estigués en contra aquest projecte de llei.
Espero que l’Europa paradigma de les llibertats sigui capaç de parar aquest despropòsit.
Comentaris