Em sembla si no vaig errat que en tota la meva vida en només una ocasió no he menjat l’escudella de grossos galets i carn d’olla típics de Nadal a casa. Entenent per casa allà on siguin "els meus" aquell dia, no l’immoble en si.
Aquest any serà la segona vegada.
I val a dir que l’escudella si bé la Núria ara, i molts anys enrere la Palmira, la fan molt i molt bona, només és un símbol del què significa ser lluny de casa per Nadal.
No són els llums de Nadal. No eren les felicitacions nadalenques, ara reconvertides a missatges. No és el tema religiós. No són els regals. No són els torrons i les neules. És molt més que això, i molt diferent que això.De jove, hom havia somiat o, al menys, s’havia preguntat com seria passar un Nadal a la muntanya envoltat de neu i, al contrari, en vestit de bany a una platja tropical.
Un Nadal, o diversos, envoltats de neu però amb "l’edifici" familiar directe intacte i menjant escudella i carn d’olla malgrat les limitacions ja ho vàrem aconseguir de viure. Fins i tot, un matí de Nadal el recordo a Soldeu, gaudint del paisatge i de l’esquí amb amics i família. Un matí força fred per cert, malgrat que feia sol.
Però el cas contrari fins avui no l’he aconseguit mai. I ja no serà possible perquè "l’edifici" familiar ja fa anys que va començar a deixar d’estar complet, tot i l’agradable augment de volum normal pel pas dels anys, propiciat pels fills.
La realitat és que el conjunt d’elements que representa el Nadal per a mi volten a l’entorn d’un de sol: la família directa. Les tres generacions i els nouvinguts per efecte del pas del temps. O quatre generacions, si fos el cas. El tió, reconvertit per efecte de la maduresa de tothom, en un intercanvi festiu de regals, l’escudella de galets grans, les nadales a l’ambient, el pessebre cada cop més icònic però existent, els torrons, la sobretaula, els anhels i els bons desitjos expressats... en definitiva, el caliu.
El caliu. Just això és el que trobaré a faltar demà, dia de Nadal, en passar-lo per segona vegada lluny de casa i sense l’escudella i la carn d’olla de la Núria.
El caliu.
Comentaris