Avui, en un vol intercontinental, quan l’avió ja era en rampa direcció a la pista per enlairar-se, el capità de l’avió ha decidit que tornàvem a la porta d’embarcament per deixar un passatger que es negava a posar-se el morrió... perdó!... el tapaboques, i que no ho faria durant el vol.
I efectivament, hem tornat i l’han fet fora, amb GC inclosa i tot.
Em venen al cap diverses reflexions:
El capità ha fet la seva feina: ha intentat convèncer-lo i en no fer-li cas, ha decidit que el mal menor era descarregar-lo, complint les normes d’aviació internacional, suposadament a favor de la resta del passatge. Professional. Normatiu. Ja se sap, a l’aviació comercial complir els protocols, per avorrits i repetitius que siguin, és a la base de tot.
El "dissident" tenia part de raó: si els filtres HEPA dels avions són tant perfectes que eviten que 250 persones ubicades en un volum tant petit com una cabina de l’avió puguin encomanar-se res; si les mascaretes només tenen 8 hores oficials de vida útil i el vol, més esperes a l’aeroport de sortida i al d’arribada, significa dur la mascareta ben bé 13 o 14 hores; si els viatgers, per poder viatjar, o hem d’estar immunitzats per la malaltia o per la dosi completa de la vacunació; si cada tres setmanes canvien les normes d’accés als diferents països (les fronteres polítiques entenen de virus???), perjudicant la credibilitat de les decissions; si...
El "dissident" haurà perdut uns 600,00 € més o menys per mantenir el tipus en alguna cosa que ell creu: "ole tus huevos!", perquè no solament no li tornaran els diners, sinó que segurament li posaran una sanció tard o d’hora. Tot per no sortir al TN... o sí?... estiguem amatents.
L’anècdota, en principi, és simplement això: una anècdota. Però és significatiu que el passatge, com un sol home, no li fes cap retret al capità per l´hora de retard que ha significat.
I... si crea escola?... recordem la Rosa Parks...
Finalment, qui és el veritable i profund responsable d’aquesta anècdota?.
Aquí ja em perdo.
Comentaris