Permeteu-me alguna referència històrica, sense ser historiador.
Quan, a la dècada dels 30 del segle passat, a Alemaya es comença a obligar els jueus a cosir una estrella groga visible a l’exterior de la seva roba, ningú, ni tan sols els consells de savis jueus, va fer-ne massa cas més enllà de remoure una mica el cul a ses cadires. Però tot seguit van venir altres colors per a homosexuals, gitanos i "comunistes".
Alguna bona gent del país sembla ser que va inclús participar en el seu particular "aporellos": nits de vidres trencats, cremes de llibres i alguna gent del carrer justificant o fent ulls clucs a la creació de guetos, precursors urbans dels camps de concentració.
Pel que sembla, la llibertat i la plenitud d’una majoria havia de basar-se en la retallada de llibertats d’una minoria, suposats impulsors de tots els mals de l´època, de tal manera que les persones netes de tota màcula poguessin viure en alguna mena de paradís imaginari, on totes els hi pondrien.
Tots sabem com va acabar, excepte els negacionistes: els perdedors no van ser solament les minories perseguides, sinó el poble alemany sencer. I no només per la destrucció i la mort patides en mans aliades. També per la necessitat psicològica d’expiació davant del Món, assumida per generacions senceres posteriors.
Aquests temes m’han vingut al cap en llegir l’insistència del Departament de Salut de la Generalitat de distingir entre ciutadans bons i dolents a l’hora de prendre una cervesa: entre aquells que poden gaudir de les llibertats del ramat més gran i els que, en dur per passiva una estrella groga digital, han de quedar confinats al gueto de les quatre parets del seu habitatge per fer la cervesa. Que, per cert, de moment encara podran comprar al súper de la cantonada... i que no es queixin!
No vull comparar la situació de fa gairebé cent anys amb l’actual. Però permeteu-me que trenqui una llança advertint que al començament de tot gran desgavell sociopolític sempre hi ha unes actituds permissives amb allò que mai hauria de ser motiu de rebaixa: les llibertats individuals, actualment recollides en una imperfecta Declaració Universal dels Drets Humans. Imperfecta encara, però molt més propera a l’utopia que hauria de ser que qualsevol aporellos.
Com vaig llegir molt bé a una persona assenyada, o a la que al menys jo l’hi tinc per tal, com ell jo tampoc sóc negacionista, també estic vaccinat i tinc el corresponent certificat. Però sóc conscient que quan entro a un bar, teatre o restaurant mostrant el certificat estic fent un acte de discriminació social a una minoria. Minoria amb l’argumentari de la qual no combrego en bona part, si voleu. De la mateixa manera que tampoc combrego amb l’ecologisme radical (normalment urbanita) o el feminisme radicalitzat, perquè, per sort o desgràcia, les societats avancen en l’àmbit dels diferents tons de gris.
En aquest mateix blog he vingut demanant als nostres polítics actituds valentes en polítiques proactives, en lloc de les reactives que han anat aplicant en moltes àrees, i especialment en dues: la del Covid i la de la independència.
Però mai he demanat que s’anteposessin decisions més que discutibles de l’àmbit de les llibertats civils, més aviat crec que tot al contrari: més estar al servei de la ciutadania i menys, molt menys, manar-la, i mai coartar-la.
Oimés en un àmbit sensible en que la minoria que no vol vaccinar-se té força raons al seu favor. Raons lògiques que una part de la majoria vol desconèixer bé per mandra o por, bé simplement pel fet de que el col·lectiu minoritari és al que considera "diferent", o bé perquè és un exemple permanent de persones que "pensen" i que ens recorda a la majoria que també ho hauríem de fer. Si això segueix així, els resultats següents són l’aporellos, la crema de llibres, les agressions,... dels quals afortunadament només s’ha produït el primer, i per tant encara som a temps de rectificar.
Ara bé, per rectificar només hi veig un camí: no desconèixer les llibertats civils i fer-se immediatament enrere d’aquesta normativa que obliga als "diferents" a portar al mòbil l’estrella groga digital, encara que sigui per passiva.
Com a catalans tenim moltíssima experiència en això de ser una minoria discriminada, atacada i vilipendiada. Doncs, ai las!... se’m fa molt difícil d’entendre que no siguem capaços d’adonar-nos que a una escala i per motius diferents estem justificant la mateixa teoria.
NOTA: He escollit el color vermellós de la lletra expressament, perquè estem creuant unes línies vermelles en matèria de drets civils, que costarà molt de resituar.
Comentaris