Tot plegat és un acord que ja es va gestar entre ERC i el PdeCAT l’any 2017, els membres de Junts pel Sí, repartint-se la presó i altres l’exili, no sé si per sorteig. De seguida es va acordar que uns farien l’eixerrancament cap a les vores (ERC) i altres farien de policia dolent (els Puigdemontistes, que ja no el PdeCAT).
D’aquesta manera tant ben orquestrada, ja que no es van atrevir a declarar la DUI, anirien deixant l’estat espanyol amb el cul a l’aire davant de les successives accions judicials que s’anirien guanyant a Europa en contra de les setències a Espanya. Teledirigits des de la UE realment democràtica?
Fins que arribà la darrera patinada de l’estat feixista, ja amb els diners europeus dringant a les oïdes del gobierno español: la de la inhabilitació del MHP Quim Torra. Casualment, la UE “demana” a l’estat espanyol que s’espavilin a canviar la cúpula judicial, franquista per definició i per opinió, el mateix dia que el President Torra fa un discurs de comiat al faristol del Parlament, en contra l’opinió dels grups filibusters de sempre.
Això explicaria moltes coses de les que estem veient aquests dies: la pressa amb que el MHP, ara ja ex, ha acceptat la sentència; la pressa del Govern de la Generalitat en signar (tots els HC, de costat i costat) el decret del canvi de mandatari; la negació del gobierno de Madrid a fer-se còmplice del deep estate judicial davant de la UE no publicant la destitució al BOE; fins i tot els errors en el redactat de la sentència d’acceptació de la sentència per part del TS i en el redactat de l’execució de sentència per part del TJSC... tot molt estrany...
Tot pinta avui a que hi ha acords: entre ERC i JxCAT (amb el PdeCAT i Demòcrates a dins), potser amb l’aquiescència de la CUP; entre ERC i PSOE, a nivell Madrid; entre puigdemontistes i eixampladors...
Acords per fer tornar al President Torra, creant una situació implosiva dins del propi poder judicial, un cop empel·lit a menjar-se els propis gripaus?
Llavors hom recorda situacions passades que no es poden penjar com a llufes ni a Madrid ni als partíts espanyolistes: el famòs 30 de gener, evitant la proclamació legítima del MHP Puigdemont, la seva purga i la dels presos com a diputats al Parlament, l’anul·lació com a diputat del President Torra, la falta de suport institucional i el mesellisme continuats en contra dels propis; l’actuació com a part acusadora contra manifestants, llençant la BRIMO contra aquells mateixos a qui animava el President de la Generalitat, la desaparició del Tsunami, els cordons protectors de Via Layetana...
I de sobte, hom aterra i baixa del núvol. Suposo que em deuria despertar de cop: si hi hagués un acord com la història que he narrat, moltes d’aquestes darreres situacions no s’haurien donat.
Però, pam!, llavors sí que ho he tornat a veure clar definitivament:
Ja que el deep estate franquista es basa en la direcció que fa l’aparell judicial també franquista per sobre dels polítics escollits a les urnes, en lloc de seguir sota les ordres dels nostres polítics també escollits a les urnes, ens hem posat a les ordres també d’un equip judicial: el grup d’advocats capitanejat per en Gonzalo Boye.
Potser ara sí que ambdues parts parlarem el mateix llenguatge. I de passada, deixarem polítics mediocres a banda.
A veure.
Comentaris