Francament, no sé què cal fer però em sembla que sí que sé què s’hauria de fer.
Quina diferència hi ha?... doncs que per mi el què cal fer és allò que hom està disposat a fer, en molts casos en contra precisament del què s’hauria de fer.
En una situació tan complexa com la que s’està vivint avui a Catalunya he de dir clarament i sense embuts que no sé què cal fer per tenir el més gran dels èxits, naturalment des del punt de vista democràtic i de llibertat de Catalunya. Encara que, de fet, tampoc sabria què cal fer si fos a l’altre costat...
Però sí que hi ha algunes coses que es van aclarint respecte al què s’hauria de fer:
- La primera, tornar a deixar pas al Tsunami Democràtic. Aquesta gent han demostrat que saben trobar l’equilibri entre la motivació dels demòcrates, les accions de ressò mundial i apuntar directament al cor de l’statoquo castellà: lo de l’aeroport amb la sorpresa de Barajas ho demostra. L’ajornament del partit Barça-Madrid, també. Només apuntant per les XXSS la possibilitat de fer accions no violentes!
- Mentre el Tsunami ens convoca de nou, s’ha de mantenir la tensió diàriament, però evitant el xoc directe amb les FFSS. No fa falta donar-los carnassa i al mateix temps deixar que efectius, normalment joves, restin separats de la lluita democràtica per detencions abusives a frec del segrest. Això, per exemple, es pot fer amb talls intermitents per salts en vies de comunicació clau però abandonant el tall així que facin acte de presència les FFSS. Intel·ligència i força combinades i ben organitzats. De fet, recuperar les experiències dels 80’s al Baix Llobregat. Una AP7 tallada per sorpresa 30 minuts cada 50 Km alternativament...
- I, sobretot, i aquí la classe política s’ha de mullar, aprofitar el momentum, o els momentums que s’aniran donant en breus dates.
Un exemple: la vaga general i concentració de les marxes va ser un momentum, sens dubte. Què hagués hagués passat si hagués aparegut el MHP Puigdemont al costat del MHP Quim Torra, al Parlament o al Palau de la Generalitat? Com haguessin reaccionat els centenars de milers de persones "normals" vingudes d’arreu? Com haguessin reaccionat les famílies que estaven a casa, però pendents del què passava al carrer? N’hi hagués hagut prou amb 20 mil policies per frenar-ho? Els milers de Mossos que no pertanyen a la BRIMO (i fins i tot algun que sí que hi pertany) com haurien reaccionat? La reacció dels partits polítics espanyolistes ja la podem imaginar, però la de la majoria independentista, com seria?... es descavalcarien d’un aixecament popular refrendat per un aixecament de la DUI des del Parlament?... ens dirien que som pocs i que cal ampliar la base? 
I també, si us plau, deixeu de dir la ruqueria que les XXSS són una bombolla mediàtica.
Segons uns estudis aparentment seriosos, els grans canvis venen provocats quan el voltant del 3,5% de la població s’hi sent representada i està disposada a fer alguna cosa per aconseguir-los. Tallant caps reials com per la Revolució Francesa, o no, com pel maig del 68. Ja som més del 3,5% a Catalunya, però a més a més els fets com el d’avui a Astúries o el de la Puerta del Sol d’abans-d’ahir són simptomàtics que hi ha molta més gent, no només els catalans, que ja està tipa de mentides sobre mentides i que no està disposada a apuntalar més temps la hidalguia castellana i l'espoli sistemàtic i tirànic als Països Catalans. Per això hem de deixar de xiular i mirar enlaire.
Era massa llarg per un fil de Twitter.
Comentaris