Ja no hi ha carrets de la compra custodiant el monument al Fossar.
Sembla ser que una acció conjunta via xarxes socials -jo només he viscut la de Twitter- més actuacions directes de persones pertanyents a @MoltesMerces16 i a @Memorial1714 ha aconseguit en poques hores al Fossar de les Moreres allò que l’ajuntament de l’Ada Colau li va costar de fer al Born: restituir la dignitat nacional a l’espai ciutadà que l’ostenta i que l’alcaldessa i el seu equip volien segrestar de nou.
Per cert, els dos col·lectius esmentats fins on jo sé no estan organitzats ni tant sols com a entitat… o sigui que no cal que la Hisenda espanyola els persegueixi!
Desconec els motius reals de la decisió per part de l’Ajuntament: por a un nou escàndol continuat, inconveniència del moment, pes d’aquells que han pressionat públicament i/o en privat, necessitat de mostrar-se més catalanista del què realment s’és, ordres de “dalt” (que cadascú hi posi qui vulgui aquí a “dalt”)… En fi, les opcions són múltiples i variades.
El cert és que un ràpid i intens moviment ciutadà indignat ha propiciat el retorn a la normalitat a un espai referent per a tots, tots els ciutadans que se sentin ni que sigui una mica formant part de la nació catalana.
Lo qual m’anima a creure que la força del mal anomenat “carrer” a Catalunya és més important del què els mateixos dirigents agnòstics amb la causa catalana i el que té de revolució estan disposats a admetre en públic.
Això em fa pensar en l’oposició veïnal a la Súperilla del Poble Nou i dir-los que ara és el moment, ara que el govern de la ciutat ha ensenyat de nou l’orella i la ciutadania, el camí.
En qualsevol cas cal reconèixer que tot allò que ja vàrem intuir en la cel·lebració de la victòria populista a Barcelona està confirmant-se: des de l’error de no haver fet un JxSí barceloní fins a la penosa gestió municipal, passat per la permissivitat que li regala l’oposició a l’Ada Colau i el seu grupet forjat en el nepotisme i l’engany.
Ara caldria prémer l’accelerador opositor a l’Ajuntament del Cap i Casal per part dels partits que encara que no tinguin majoria al consistori puguin fer valer la seva veu i la dels seus votants en una acció preventiva de més atacs als referents i valors catalans de la que Barcelona n’és dipositària.
Avui l’èxit ha estat dels ciutadans “normals” però des de demà mateix és feina d’ERC, PdeCat (CiU a l’Ajuntament) i la CUP, sense cap mena d’excusa: allò de mimar els poscos barcelonins perquè se sumin al dret a decidir ja ha quedat clar en massa ocasions que només li interessa a l’Ada Colau per si en pot treure algun rendiment polític (i econòmic) personal. I si veu que no, no dubtarà a alinear-se amb l’unionisme de C’s, PSOE i PP. O sigui, que no cal esperar: directe a la línia de flotació.
En definitiva, cal demanar responsabilitats i, si convé, dimissions. I insistir-hi, mentre es fa una auditoria continuada i exhaustiva municipal, tan de la part gerencial com de l’econòmica.
I si no en sabem prou, fitxem al Montoro que de tocar els collons amb les mans fredes en sap un rato! ;-)
Comentaris