Política i sentit comú

Fa una pila d'anys, entre vint-i-cinc i trenta, jo era un negat per a la història. No m'havia agradat com a assignatura en la meva època d'estudiant, no m'agradava llegir els llibres d'història i ni tant sols em temptaven les novel·les històriques.
Llavors, durant les fredes nits dels diumenges d'hivern, mentre tornàvem d'esquiar a Andorra i tota la família dormia al cotxe, em feia companyia un historiador jove via Catalunya Ràdio, a través d'un programa d'història de Catalunya titulat "En guàrdia".

Aquelles explicacions, potser poc científiques però molt planeres, em van reconciliar amb la història entesa com a coneixement. Com a assignatura ja no m'hi podria reconciliar perquè ja havia fet tard, i perquè la majoria de mestres que me la van impartir no van saber fer que l'estimés.

Aquell historiador jove i agosarat, pels temps que corrien, era ni més ni menys que l'Oriol Junqueras.

I el programa, quan va deixar d'emetre's els diumenges per la nit, em va deixar una buidor extraordinària.

Després vaig intentar seguir l'Oriol Junqueras en les seves aparicions als mitjans, i sempre em va agradar el seu discurs planer, ben travat, quan parlava d'història.

Finalment, també em va agradar trobar-lo encapçalant l'intent de reflotament d'un partit històric com és ERC. I la veritat és que li va sortir prou bé...fins que la inexperiència com a polític li ha deixat massa flancs al descobert, tant a casa com a fora de casa, però especialment a casa. I el resultat ha estat la permuta d'aquell discurs directe, planer, ben travat, per un discurs buit, sovint demagògic, i alguns cops fent el ridícul en intentar justificar amb posterioritat actuacions que el partit que encapçala ha realitzat.

Des de la distància i, per tant, des de la ignorància, però també amb la perspectiva que dona aquella, sembla talment com si els teòrics d'ERC de sempre haguessin tret del bagul velles tesis en el moment més inoportú de tots. Tesis basades més en les postures destructives que en les constructives i en fílies i fòbies, que eren les imperants quan l'independentisme era minoritari i marginal.

Està clar que els catalans no sabem gestionar l'independentisme quan esdevé majoritari.

En fi, hauré de declarar que desconec com va això de la política. Però que no hi impera el sentit comú, segur.