Fins ara, em sembla
que ho estem fent prou bé.
Més a poc a poc del
què molts voldríem, però ja se sap: hi ha coses que necessiten el
seu temps sense remei. I aquesta de la independència política en
deu ser una d'elles.
Per contra, a fa
temps que vaig manifestant que la tensió popular no es pot mantenir
eternament, ni tant sols la més extrema. Si el lector no ho creu,
que repassi els estira-i-arronsa de Hamàs amb la lluita armada dels
darrers anys a Gaza. Per exemple.
I és que quan la
tensió permanent passa a ser costum deixa de ser tensió.
Si arriba aquest
cas, la ciutadania catalana haurem perdut la guerra psicològica que
significa la reivindicació de la independència per la via pacífica.
A Anglaterra també mantenen aquesta guerra psicològica amb Escòcia,
però l'encaren diferent, potser amb més flegma britànica. El
problema és que a Espanya no existeix la flegma i es substitueix per
la picaresca, en el pitjor dels sentits possibles que puguem donar a
la parauleta.
El "gobierno"
d'Espanya, perdó, els successius "gobiernos" d'Espanya
saben prou bé que en una guerra a llarg termini, psicològica o
cruenta, Catalunya ho té tot en contra. Pel seu tarannà tant
presumiblement elogiat, dialogant, pactista, treballador... el
conjunt de ciutadans de Catalunya ens cansem de les lluites
ideològiques, allunyades del pragmatisme. Afegit al cansament
psicològic que tota permanent tensió té sobre tots i cadascun dels
ciutadans, siguin d'on siguin.
Per aquest i altres
motius, l'article que l'Albert Pont publica a Vilaweb avui dia 12
d'agost de 2014, titulat "El valor de la capitulació", a
més a més d'encertat crec que és oportú.
Hem fixat una data:
el 9N. Doncs el 9N s'ha de votar. Sí o sí.
I SÍ i SÍ,
naturalment, per anar bé.
No sé si s'ha de
votar amb les urnes als col·legis electorals o a les voreres de
davant dels col·legis electorals. No sé si amb paperetes pagades
pel pressupost públic o per subscripció popular. No sé si la
Generalitat ho ha de gestionar torejant la legalitat espanyola o
acollint-se a la internacional. Però el dia 9N s'ha de poder votar a
Catalunya. Només n'hi ha d'haver un de motiu pel qual deixar de
votar: que el "gobierno" d'Espanya utilitzi la força per
evitar-ho, assumint el risc del descrèdit internacional i de l'aval
definitiu de qualitat pacífica i democràtica que aquesta actitud
donaria a la feina ben feta fins ara per l'ANC, pel MH President Mas
i pels ciutadans d'aquest país.
La resta que sona
ara al nostre entorn (Rigols, Icetas, Durans, "cas"
Pujol...) són explosions de fogueig. I encara que anem a risc de
patir alguna cremada lleu, nosaltres hem d'anar a la nostra, com un
jou de bous: a posar les urnes el 9N. I a votar.
I després, a actuar
en conseqüència del resultat obtingut.
Comentaris