A diferència del
què es vol fer creure, estic convençut que l'ADN polític de
Catalunya, és a dir de la seva ciutadania, no és d'esquerres, sinó
profundament liberal. Tot això escrit utilitzant un llenguatge pel
meu gust excessivament esquemàtic.
La societat catalana
només és socialista en funció d'un intent de dissolució dels
problemes personals, individuals, en la retòrica col·lectiva,
beneint així la renúncia a l'assumpció individual de les pròpies
responsabilitats.
Aquella, la primera, és
l'explicació lògica, i no la de la renúncia, al fet que Catalunya hagi
avançat tant en els àmbits econòmic, polític i també social,
fins a ser una zona geopolítica capdavantera malgrat les seves
evidents mancances de base natural.
L'esmentada
dissolució de les individualitats també promou l'increment de la mediocritat i, si no
sabem invertir aquest procés, ens acabarà abocant a ser una
societat a l'ús del Sud d'Europa, sense personalitat ni futur i en total dependència de l'Europa central.
Temo que, un cop
més, no deixem passar l'ocasió de millora individual i col·lectiva
que la creació d'un nou Estat ens posa en safata, amb independència
de detalls sense tanta importància com ens volen fer creure, com pot
ser la pertinença a la UE o només a l'EFTA, o simplement a
Schengen.
I en aquest punt és
on crec que la ciutadania tenim feina per fer, entre les bambolines,
fins a aconseguir que les vedettes s'adonin que l'espectacle només acabarà
quan nosaltres, els ciutadans, abaixem el teló.
És a la única cosa
que els ciutadans podem aspirar a dirigir. Però és la fonamental.
Fem-ho bé, i en sortirem beneficiats.
Comentaris