La meva ignorància...i la meva perplexitat

Vaig iniciar aquest bloc impel·lit pel meu fill gran, pensant en abocar-hi aquelles reflexions que a ningú interessen habitualment quan les exposes o les defenses, però per què al menys em servís de referència, com aquell que escriu un diari.

El que segur que no havia pensat és que hi penjaria opinions i propostes relatives a la societat i a l'economia real, encara que també és segur que m'hagués permès el luxe de fer alguna ironia a l'entorn dels polítics i la política.

I ara resulta que em trobo escribint com el pitoniso Pito, atrevint-me a fer fins i tot previsions de futur. Des de la meva ignorància i davant de la pròpia perplexitat!...

Vet aquí la meva ignorància: si vivim en un mon on hi ha grans zones geogràfiques i petites bosses de població on si es té sort només es menja un cop al dia, on l'aigua és un bé escàs i allunyat físicament, on l'analfabetisme és a per tot, fent companyia a malalts i malalties... vol dir que encara hi ha feina per fer. I aquesta feina no passa per frenar el desenvolupament de l'anomenat primer mon, sinó per aplicar els coneixements que ens ha costat segles de tenir per a desenvolupar amb una més gran rapidesa el tercer mon, eradicant malalties, fam i pobresa. I aquesta feina, a més a més de servir d'autoafirmació i realització personal per a gent del primer mon, serveix per millora de la qualitat i quantitat de vida de les zones esmentades. En definitiva, serveix per a la creació de riquesa i d'expectatives personals i socials.

Per tant, el creixement del PIB mundial té marge per seguir creixent, de la mà del primer mon. Per això, parlar de "creixements negatius" a nivell mundial se'm fa difícil d'entendre, des de la meva ignorància. I aleshores em començo a fer preguntes que no sé contestar:

- Si hem tingut anys de creixement mundial i especialment a l'anomenat "Occident", ja s'ha adequat la massa monetària real equivalent a aquest creixement?

- Si l'euro compleix les expectatives creades a la seva fundació, i comença a demostrar que és una moneda forta en front del dòlar USA, per què no li pren el relleu en les transaccions internacionals més importants?

- Si el "malvat" Saddam Hussein no hagués manifestat la pretensió de cobrar el petroli en euros, en lloc de en dòlars USA, ara seria viu?
- Si fem cas del professor Niño Becerra i la crisi és sistèmica, com sabrem que ja som dins del "nou" sistema? És com aquells pares que no s'adonen del creixement dels seus fills, perquè els veuen cada dia, fins que ja són grans de veritat...

I més, moltes més preguntes...