En
tot procés de violència domèstica hi ha una part dominant i una
altra de dominada, que surt a la llum per efecte d’una reacció
desproporcionada de la part dominada, que acaba en violència física,
o per efecte del deteriorament final, en què la part dominant passa
de la força de les paraules i del to comunicatiu a la força de la
força física.
En
ambdós casos, la part dominant culpa a la part dominada de tots els
seus presumptes mals i si aquesta darrera té la valentia de
verbalitzar els abusos rebuts de la part dominant, aquesta passa a
capgirar els arguments a la recerca d’una impossible explicació a
les seves actituds violentes, fins i tot qualificant a la part
dominada de revolucionar i exacerbar la relació entre ambdues, tant
i tant planera i suau mentre la part dominada pateix en silenci
l’espiral creixent de menyspreu i violència verbal a què és
sotmesa.
Tots
els especialistes en aquest àmbit, des de psiquiatres a policia,
opten com a única solució per la separació de la parella, apartant
i protegint la part dominada.
Malauradament,
el factor humà és de tal complexitat que sovint fa que la part
dominada es senti incapaç de separar-se, i fins i tot accepta
resignadament la recepció de les reaccions violentes de la
dominadora, recolzant-se en excuses tan diverses com els fills, la
situació econòmica o l’auto-odi.
Però,
malauradament també, moltes d’aquestes situacions tenen un final
tràgic en el què la pitjor part habitualment la pateix la part
dominada, amb resultats a voltes irreversibles. I els efectes
col·laterals són de gran calat ja que afecten tercers innocents en
aquesta violenta reacció.
El
cor de la qüestió, doncs, està en què la part dominada permeti
sens cap límit tots els excessos de la dominant. Això ho saben els
tècnics que tracten aquestes situacions i, per aquest motiu,
impulsen que la part dominada sigui capaç d’admetre i verbalitzar
el patiment d’aquesta violència ni que sigui verbal, com a primer
i molt important pas per a permetre la recerca d’una solució
definitiva, que indefectiblement passa per la separació i
l’allunyament de les dues parts.
O
sigui, comunicar la situació de sofriment a aquells que poden ajudar
està absolutament indicat i no solament això, sinó que està
impulsat pels professionals que hi entenen.
En
el cas que ens ocupa, també em refereixo naturalment a la relació
Gobierno de España-Catalunya i al simposi “Espanya
contra Catalunya”.
Benvingut!
Comentaris