Hi ha metges de tota mena i condició. Els més pròxims, els que en llenguatge oficial se'n diuen metges de família, són aquells que sembla que saben de tot i de res, i que t'acaben enviant a un especialista si sortim d'una diarres, una grip o un constipat. Llàstima!
Quan els metges de família eren coneixedors de la vida i miracles de les famílies "aconductades", com se'n deia, eren capaços de treballar les enfermetats psicosomàtiques per la proximitat a les persones. Crec que en zones rurals, això, encara és així amb els metges rurals. Però a les zones urbanes, la fredor i el distanciament s'imposen.
No sé quina mena de metge seria jo. Especialista, per descomptat que no. Em refereixo a ser metge de la societat, no de les persones. Però detecto uns símptomes molt clars de malaltia en la nostra societat, i no em refereixo als 50.000 nens en perill de malnutrició. D'això ja se n'encarrega el Síndic de Greuges.
Jo em refereixo a que si la única solució que trobem a la falta reiterada, comesa per un ciutadà, de conduir sense carnet és fer-lo ingressar a la presó per un període de quatre mesos...al cap de tres anys d'haver estat denunciat (!),és que la nostra societat està definitivament malalta. No m'atreveixo a diagnosticar-ne la malaltia, però és obvi que està malalta. No haver trobat cap alternativa a una condemna de presó per àquesta persona, afegida a les multes que hagi hagut de pagar, no diu gaire ni del poder executiu, ni del legislatiu, ni del judicial. No conec, naturalment, els principis legals que ho permeten i suposo que la sentència està ben aplicada, però em pregunto: calia?, no hi ha alternativa?, cal esperar tres anys?, no hi ha camins intermitjos a què el propi jutge sentenciador pugui accedir?
Algun metge professional d'aquestes coses, és a dir, algun polític amb poder legislatiu o executiu, o el propi Síndic de Greuges, o el propi tribunal, haurien de diagnosticar la malaltia i, em sembla a mi, posar-hi remei.
Si no es fa d'una manera immediata, correm molts riscos socials. Però el més greu, sens dubte, és el de desvaloritzar el concepte de presó, en generalitzar-la sense miraments. Quelcom així com les llistes de morosos, on hi constem la majoria de mortals per suposats deutes a alguna companyia de telèfons. Dic suposats perquè qui no s'ha hagut de barallar amb una d'aquestes companyies per tal que el donin de baixa en la data sol·licitada i no li han fet cap mena de cas?
A vegades em pregunto si voler-nos semblar tant als Països Baixos no ens ha fet perdre el Nord d'on som i on volem anar.
Quan els metges de família eren coneixedors de la vida i miracles de les famílies "aconductades", com se'n deia, eren capaços de treballar les enfermetats psicosomàtiques per la proximitat a les persones. Crec que en zones rurals, això, encara és així amb els metges rurals. Però a les zones urbanes, la fredor i el distanciament s'imposen.
No sé quina mena de metge seria jo. Especialista, per descomptat que no. Em refereixo a ser metge de la societat, no de les persones. Però detecto uns símptomes molt clars de malaltia en la nostra societat, i no em refereixo als 50.000 nens en perill de malnutrició. D'això ja se n'encarrega el Síndic de Greuges.
Jo em refereixo a que si la única solució que trobem a la falta reiterada, comesa per un ciutadà, de conduir sense carnet és fer-lo ingressar a la presó per un període de quatre mesos...al cap de tres anys d'haver estat denunciat (!),és que la nostra societat està definitivament malalta. No m'atreveixo a diagnosticar-ne la malaltia, però és obvi que està malalta. No haver trobat cap alternativa a una condemna de presó per àquesta persona, afegida a les multes que hagi hagut de pagar, no diu gaire ni del poder executiu, ni del legislatiu, ni del judicial. No conec, naturalment, els principis legals que ho permeten i suposo que la sentència està ben aplicada, però em pregunto: calia?, no hi ha alternativa?, cal esperar tres anys?, no hi ha camins intermitjos a què el propi jutge sentenciador pugui accedir?
Algun metge professional d'aquestes coses, és a dir, algun polític amb poder legislatiu o executiu, o el propi Síndic de Greuges, o el propi tribunal, haurien de diagnosticar la malaltia i, em sembla a mi, posar-hi remei.
Si no es fa d'una manera immediata, correm molts riscos socials. Però el més greu, sens dubte, és el de desvaloritzar el concepte de presó, en generalitzar-la sense miraments. Quelcom així com les llistes de morosos, on hi constem la majoria de mortals per suposats deutes a alguna companyia de telèfons. Dic suposats perquè qui no s'ha hagut de barallar amb una d'aquestes companyies per tal que el donin de baixa en la data sol·licitada i no li han fet cap mena de cas?
A vegades em pregunto si voler-nos semblar tant als Països Baixos no ens ha fet perdre el Nord d'on som i on volem anar.
Comentaris