Deu ser perquè sóc nascut a
Catalunya i les meves generacions anteriors també. Catalunya diuen
que és terra d’agnòstics, i d’escèptics de gran calibre, tant fins
i tot per haver-hi arrelat amb molta força l’anarquisme. Jo em
pensava que a mi no m’afectava, però es veu que sí, que la
memòria genètica del país em fa males passades.
Sigui com vulgui, he llegit la
notícia de l’absorció dels “actius” de la Caixa Penedès per
part del Banc Sabadell i m’he quedat astorat. I bocabadat. I quan
he pogut tancar la boca he posat en marxa l’aparell reflexiu:
En primer lloc, m’he alegrat molt
de no ser un accionista de referència del Banc Sabadell perquè,
d’entrada, em sembla un mal negoci molt peculiar aquest d’aquesta
absorció. En un moment de depressió econòmica a Catalunya, a
Espanya i a la UE, invertir en 400 i escaig oficines bancàries,
moltes de les quals dupliquen la xarxa ja existent d’oficines del
propi Sabadell, amb els treballadors que porten implícits, i en un
territori ja atès, no sembla una bona opció a priori.
En un moment en què la
internacionalització és la única sortida possible per a moltes de
les empreses del país, el banc pioner en temes d’exportació
prefereix invertir dins abans que a fóra... francament em sembla una
mala opció. Però com que no soc un dels esmentats accionistes de
referència la veritat és que no m’amoïna massa.
És quan hi afegeixo la reconeguda
tradicional prudència en la gestió d’un dels bancs més sans de
la UE quan començo a preguntar-me les causes que han motivat i els
beneficis que li poden representar aquesta absorció d’actius.
Acceptant que ni soc la persona més ben informada, ni tinc accés a
informació privilegiada, des de la meva humil posició penso que o
bé aquesta absorció serà a cost zero pel Banc Sabadell, per contra
del què s’ha escrit, mercès a alguna “martingala” financera
via Banc d’Espanya, FROB, o el què sigui que se’ns escapa, o bé
hi ha motius polítics.
Motius polítics, diu?... quins hi
podria haver en fer més gran una entitat financera catalana que,
d’aconseguir Catalunya la independència, ja seria ara, sense
Penedès, la segona més gran del país, per no dir una de les dues
úniques entitats financeres del país?
Al poder polític de torn no li
interessa de cap de les maneres haver de torejar amb entitats
mastodòntiques que poden tenir postures contràries a les polítiques
que aquell poder hagi dissenyat i que puguin entorpir-les o fer-les modificar
via finançament. Per tant, sembla que si hi ha motius polítics, no
deuen ser aquests.
Calla!... potser... potser és un
intent de creació d’una mena de contrapoder a la omnipresent Caixa
de Pensions, amb la qual històricament el President Mas s’ha
trobat reiteradament enfrontat? Podria ser que la proximitat de
l’accionariat de referència i de la direcció del Banc Sabadell a
CDC fos més gran de la que públicament sembla? Pot ser que aquesta
direcció històricament tant i tant prudent hagi vist que una
Catalunya independent el beneficia a bastament, ja que el seu negoci
no és tant proporcionalment dependent d’Espanya com el de
CaixaBank?...
O només el què passa és que la
meva vena escèptica s’ha desbordat i tot és molt més senzill?
Comentaris