EUROPA: DE DERROTA EN DERROTA FINS...

Brussel·les (Efe).- El president de l'Eurogrup, Jean-Claude Juncker, ha afirmat avui que la zona de l'euro està donant una imatge "desastrosa" cap a l'exterior, per les seves dificultats en prendre una decisió per tallar definitivament la crisi del deute a Europa. "L'impacte a l'exterior és desastrós perquè no estem donant un exemple sensacional de lideratge a nivell de Govern", va assenyalar Juncker a la seva arribada a la reunió dels 17 ministres de Finances de l'eurozona, l'anomenat Eurogrup.

"Haurem de posar-nos d'acord pròximament sobre què podem fer per canviar la impressió que tenen els altres de nosaltres", va indicar el també primer ministre de Luxemburg. Juncker va confessar que hagués preferit que els líders no necessitessin dos intents per tancar el seu pla integral anticrisi. "Anem a veure el lluny que arribem", va dir.

Aquesta és una traducció al català del despatx de l'agència Efe publicat per la Vanguardia el 21 d'octubre de 2011.

I no li falta raó, més aviat cal dir-li que ha trigat prou a dir-ho. Potser té molta paciència. Potser no creu que hagi estat oportú fins ara. Potser n'està tip de fer la puta i la ramoneta. No ho sé, però el què és segur és que té moltíssima més informació i més detallada de la que tenim nosaltres, fins i tot aquells que es considerin més assabentats.

D'un temps ençà, els polítics que tallen el bacallà a la UE i per influència gairebé a tota Europa demostren molt poca professionalitat, ja que amb el seguit de decisions que prenen no es queden ni amb els vots en no prendre decisions populistes, ni amb el poder, en no posar-li el cascavell al gat.

És penós veure els màxims dignataris europeus, tan els que decideixen com els nominals, a la deriva, supeditats absolutament a un poder financer caduc, sense iniciatives noves, amb uns assessors mirant a principis del segle XX. Incloc naturalment en aquest grup als poderosos gestors del BCE, economistes de prestigi, diuen els seus amics de la premsa.

Comença la història amb la permissivitat política a banquers de dissenyar productes altament perillosos, amb una estructura molt pròxima als moviments de jugadors de casino, però que els hi reporten guanys directes via comissions i segurament indirectes via informació privilegiada.

Segueix amb la cançoneta de la globalització econòmica: les entitats financeres han fet servir de coartada l'accés als fluxos de crèdit, també sense cap mena re regulació ni política ni social. Mentrestant, aquests genis de la política han permès que el diner públic hagi eixugat unes pèrdues privades i segueixi fent-ho “in secula seculorum”, provocades per actuacions bancàries purament especulatives en el pitjor dels sentits, ja que no afegeixen cap valor real a l'economia, ni són creadores de cap mena de riquesa. Com a màxim, són agents de canvi de mans del diner: el treuen de la classe mitja i treballadora occidental per passar-la a grans corporacions financeres mundials opaques, en mans de molt pocs. I és clar, com deia un savi, “ave que pasa, suelta una pluma”... “pluma” que acaba caient a mans d'uns gestors blindats econòmicament i jurídica per unes lleis i unes pràctiques injustes, dictades i aplicades sense cap mena de rubor per servidors públics. Servidors públics que si no reben una ploma, reben borrissol, en forma de prebendes o càrrecs semipúblics a companyies de subministres, a hospitals, a centres d'estudis, i a tants i tants llocs on hi resten salvats de les maltempsades econòmiques, via diners de tots.

Penso que els polítics són servidors de la societat, del poble al qual representen democràticament. Per això posem a les seves mans allò que tenim més preuat els ciutadans: part de la nostra llibertat. Amb confiança.

No entro a separar idearis ni color polític. En l'aspecte a què em refereixo avui no els sé diferenciar. Si més no, a la gran majoria dels actuals dirigents polítics, sindicals i patronals. Mediocres i curts de mires, han colonitzat els cercles de poder com el musclo tigre el delta de l'Ebre.

Doncs si són servidors de la societat, cal en primer lloc que preservin blindat el poder de la institució que representin, per tal de poder prendre les decisions honestes segons el seu criteri, adequades al moment i al poble al què es deuen. I aquesta pràctica és contrària a l'impuls que estan donant a la concentració financera, aprimant la competència, acostant-nos pas a pas, dia a dia a les pràctiques de Gran Germà no escollit democràticament.

No sé si són promeses de facilitats socials, personals, executives o de quina índole les que deuen donar els “botins” de torn als dirigents europeus especialment. El que sí que és clara és l'aposta política d'aquests per un futur ingovernable a la UE.

Si realment volem sortir-nos-en com a ciutadans europeus lliures, residents en un estat del benestar, les pràctiques han de passar per donar més força, tota la que sigui possible, a un govern europeu democràtic i excel·lent de veritat, i molta menys força a l'oligopoli financer. Només així es podran dictar normatives tendents a la generació de riquesa de tot tipus, cultural, material, espiritual, i evitar una definitiva nova “caiguda de l'imperi”.

D'aquesta manera no haurem de llegir opinions com les del senyor Juncker que, si les ha dit perquè ho creu, ens han de fer molt de mal al cor als ciutadans europeus. Ja que aparentment no hi guanya res fent declaracions d'aquest tipus atès el seu origen de capitost luxemburguès, tinc tendència a creure en la seva sinceritat.

Ara faltarà saber si és dels que lluita per redreçar el camí i ressituar tothom on li correspon.

Malauradament, la majoria de polítics europeus, no.