Decididament hi ha una gran quantitat de persones al nostre país que encara no s'ha assabentat de res!
Això per no mirar més enllà de la Franja, perquè aleshores el tema ja agafa dimensions de pandèmia!
Representa que la gent del carrer, la normal, la que es lleva a les 6 del matí cada dia feiner per anar a treballar amb el miratge d'intentar arribar a final de mes, malgrat el lladrocini constant a què està sotmesa per les administracions socials, polítiques, administratives i judicials en totes les seves diverses varietats, les grans empreses de subministraments i les entitats financeres, bàsicament és TONTA.
A fe de Déu que els nostres polítics, en especial els autonòmics i locals, malden constantment per fer-nos-ho creure, bo i creant una espècie de zombies teledirigits, retallant més i més les opcions individuals amb les seves constants prohibicions, fins i tot condicionant opcions personals, mentre ho revesteixen de progressisme: aproven els matrimonis homosexuals que, al cap i a la fi, no els portarà massa problemes més enllà de la caverna mediàtica i fins i tot potser els reportarà vots. I mentrestant rebaixen el nivell dels coneixements a impartir. Sobretot aquells coneixements que poden crear opinió entre els joves ciutadans en edat d'estudiant, amb el fal·laç argument de l'igualtat d'oportunitats. Per exemple.
Mentrestant els responsables de la cosa pública deixen les mans lliures a les grans empreses i les entitats financeres, cada dia més grans, cada dia més allunyades del ciutadà mig, per tal que el diàleg entre ambdues parts es converteixi en el monòleg de la part més forta: heu provat mai de resoldre res relatiu a una companyia de telèfons, d'aigua o del monopoli de la llum?... us n'heu sortit, si no és “passant per l'aro”? Heu provat de saber perquè els interessos bancaris que pagueu sempre es veuen gravats amb excuses inexplicables que es basen en fórmules matemàtiques de les que ni els mateixos encarregats de donar-vos l'explicació en coneixen l'entrellat? Això mentre els interessos dels vostres estalvis sempre es veuen mermats en algun concepte... Heu provat de reclamar alguna taxa o impost que heu pagat i que no us correspon?
Tan el tracte rebut com la presumpta “solució” arriben al ciutadà des d'una postura altiva, prepotent, de perdonavides, tan de les pròpies organitzacions com de les persones que hi treballen, la majoria de les quals sembla que mentre estan en horari laboral, es transformen en una necessària peça més de l'inhumà, degradant i fraudulent tracte que ens dispensen, oblidant la normal relació proveïdor-client, o l'obligació de donar un servei al ciutadà, a poder ser amb un somriure als llavis.
És tanta la seguretat que tenen els dirigents polítics, i els d'aquestes organitzacions i entitats, de que els seus objectius alienants ja estan arrelats, que queden sense paraules davant de moviments ciutadans de gran calat, com van resultar ser les consultes del 13-D, per exemple. I quan intenten argumentar, ho fan per boca d'ase, dient barbaritat rere barbaritat.
I de la justícia, què en podem dir? Bàsicament, ja se sap quina és la realitat d'aquesta part importantíssima dels poders democràtics: faltats de mitjans, faltats de coordinació, sense Nord, sense govern, ancorats en el passat en tots els sentits, especialment els comunicatius, poden dictar ordres tan dispars en situacions iguals que la justícia real queda en entredit. Mentre que hi ha jutges i jutgesses que, des de la seva simple poltroneta, actuen com veritables reietons, prenent actituds de superheroi salvador de la pàtria en contra de ciutadans que els tremolen les cames només de trepitjar el sòl de l'edifici d'un jutjat, d'altres poden demanar fiances multimilionàries a presumptes defraudadors que, precisament pel nivell de les amistats que tenen i pel volum de les seves fortunes, no hi ha cap risc de que fugin.
Ara bé, la darrera atzagaiada del Sr. Garzón ha tingut una virtut: la famosa subscripció “popular” per recollir els diners de la fiança de l'ex alcalde de Santa Coloma, íntim del clan de Madre, benefactor incombustible del partit polític que té al seu haver les pràctiques més “mafiosetes” de Catalunya... Al contrari del que es reclama jo no crec que sigui necessari ni convenient conèixer la llista dels donants, ja que tothom amb una mica de sentit comú se la pot imaginar, més enllà de noms i cognoms. I, a més a més, publicar una llista deixaria al marge del fet altra gent que en realitat és tant o més responsable que els propis presumptes culpables. O, de veritat, ha arribat a ser tan TONTA la ciutadania com per creure que els responsables dels partits i de les institucions no eren coneixedors de la situació fraudulenta que es donava i es dona a qualsevol nivell de les administracions? Compte!: que això no vol dir que es doni a totes les administracions, ni que ho practiquin totes les persones!, sinó que els responsables polítics, administratius, judicials i directius de grans empreses, de ben segur que en tenen coneixement.
Per això crec que no cal conèixer la llista dels donants per la fiança del “company” Bartu, ja que ells només seran la punta de l'iceberg i d'aquesta manera s'exculparien als veritables responsables de la situació, que són a qui cal fer fora a les properes eleccions autonòmiques, donant veu, vot i poder a opcions que s'han compromès a aconseguir la regeneració política.
Afegim aquí que l'amiguisme i el frau habitual és una pràctica importada des del país veí per Ponent, on està històricament molt més arrelada i menys perseguida (recordeu els “Albertos”, que tot i estar ja condemnats per estafa, van ser presents a la boda de la filla del President del Govern de l'Estat espanyol, amb l'assistència fins i tot del Cap de l'Estat; o l'actual President dels empresaris espanyols, amb un historial que fa caure de clatell).
Segur que serà també més fàcil regenerar la política des de la independència de Catalunya.
Som-hi, doncs, que ja falta menys!
Comentaris