Si no fem pinya, farem llenya

La frase no és meva. Però em va agradar pel seu ús de frases fetes catalanes i perquè en molt poc espai transmet molta profunditat de missatge. I la podem aplicar en dos àmbits lligats entre sí, en què avui ens juguem més que mai el demà.

L'un és l'econòmic. L'altre és el polític. Vist, és clar, des d'una òptica catalana, que és on ens toca viure... de moment.

Des de la meva particular òptica, ambdós àmbits circulen per espais paral.lels, però no eternament paral.lels. 

El paral·lelisme es pot descriure en un sola paraula: espoliació. Els catalans estem sent espoliats d'una forma constant i metódica des de fa cents d'anys, però especialment en els darrers vint-i-cinc, i l'únic que canvia és el "talante". En definitiva, la vaselina: amb o sense.

- Econòmicament: si bé hi ha una crisi global, iniciada pels responsables de les entitats financeres de tota mena i tolerada pels polític de tota mena, els catalans estem en pitjors condicions que la resta d'Espanya, estat al qual ens toca pertànyer. Qualsevol indicador  econòmic (la inflacció, la venda d'automòbils, l'augment de l'atur, els preus de les hipoteques, el preu dels carburants, les inspeccions de tot tipus...) ens és més negatiu que a la resta de l'estat espanyol, a qui a més a més seguim pagant religiosament el peatge de formar-n'hi part, més que res perquè no ens puguin qualificar d'insolidaris. A més a més, ens indiquen des de Brusel·les que a Espanya li costarà més sortir-se'n que a la resta. I aquí nosaltres, els catalans, també serem aquesta Espanya. És a dir, hem estat, som i seguirem sent espoliats, gràcies a les martingales legals que els espanyols es munten per poder respirar, encara que les seves decissions ens deixin a nosaltres sense aire.

Ahir, dia 12 de maig, vaig tenir l'ocasió d'escoltar en viu les opinions d'un Miquel Roca i Junyent en plenitud de facultats, malgrat que el pas del temps també li ha deixat les marques que no esperes veure en determinades persones. I val la pena de dir que segueix sent un excelent orador, amb verb fàcil, planer, amè i en la majoria de casos basat simplement en el sentit comú. I es va mostrar optimista en els resultats de la feina que diu que hem de fer, que no és res més que prendre mesures bàsiques i que la majoria de persones de cinquanta anys veiem: que cal un gran pacte per part de totes les forces polítiques, econòmiques, civils i socials fet des de la més absoluta generositat per assentar la definitiva millora de l'ensenyament desde el recolzament a mestres i directius de centres, com a inversió de futur en coneixement i R+D; que calen infraestructures que ens situïn a Europa; i que calen mesures correctores de la funció pública, del mercat de treball, etc. I jo hi afegeixo que és imprescindible un canvi en profunditat del sistema, dels responsables actuals d'aquest sistema i de la forma de plantejar aquest sistema, ja que l'actual forma l'està pervertint i desvirtuant.

Però, bàsicament, el què cal és fer pinya.

- Políticament: Des de Catalunya és evident la més absoluta de les preses de pèl per part de l'Administració central. I centralista. Nacionalista espanyola per a més senyes. 

Repasem-ho. Aquests dies han anunciat un nou retard en el tema del finançament. Sense cap rubor. Han anunciat un traspàs dels trens de rodalies...que es farà a partir de l'u de gener del 2010, i només en una misérrima part. Han aclarit que dels aeroports anar-hi anant...per sempre més. Que el mal anomenat AVE sortirà cap a Europa per Somport (deu ser per aprofitar per desplaçar-se a les estacions d'esquí del Pirineu manyo des de València)...

Per altra banda s'albira una mica de llum, i en Joan Carretero i algún dels seus companys a R-cat han decidit fer un pas més endavant i han decidit sortir d'ERC (actualment simplement Esquerra), per proposar una defensa de Catalunya i els catalans d'orígen i d'adopció des de la transversalitat política. És a dir, proposen fer pinya.



I de seguida ha sortit el corifeu de veus "assenyades" de l'entorn PSC-PSOE, intentant deslegitimar el projecte amb barroeria, enviant per endavant la pobra gent d'ERC que, per mantenir un plat de llenties calent (noi, a fóra hi ha crisi!...) les han deixat anar de tots colors. De veritat que aquesta gent d'ERC em fam pena, em sap greu el paper que són capaços de fer!... Dels altres, sincerament, ja no n'espero res de res en la nostra defensa. Ni tan sols de CiU.

I em fa l'efecte que aquest escepticisme que en Roca Junyent va voler combatre ahir és general i compartit per bona part de la ciutadania i especialment pels pimes (motor indubtable de l'economia real), i només es podrà trencar si un projecte com el d'en Carretero es fa realment des de la suma. Des de la suma generosa. Molt generosa.

És a dir, fent pinya. Per no fer llenya.

Per fer pinya i no llenya, m'hi sumaré. A defensar activament les dues idees que, amb el pas del temps, però sense haver d'esperar gaire, veurem que no són dues línies paral·leles, sinó convergents.