Vet aquí tres fórmules de com l'Administració -la real, aquella que els diaris ni coneixen ni publiquen ni veuen, no fos cas que els assenyalessin amb el dit!...-, ajuda a les pimes i, de retruc, als treballadors que s'hi guanyen la vida:
Primera fórmula: l'Impost de Societats. Com tothom deu saber, les empreses cotitzen el seu especial impost de la renda, anomenat Impost de Societats, en funció dels beneficis obtinguts al llarg de l'exercici fiscal i segons uns paràmetres i percentatges regulats per llei.
El què potser tothom ja no sap és que, com a les persones físiques amb les retencions que se'ls hi practica a la nòmina o als altres ingressos, a les empreses se'ls hi practiquen unes retencions en funció dels beneficis declarats... el darrer any!
Mentre les vaques són grasses, ningú hi hem vist problemes al respecte, però quan són magres, la crua realitat es mostra i és que es paga una fracció a compte dels beneficis... que l'empresa gairebé segur que no tindrà, ja que el càlcul es fa en relació als beneficis de l'any anterior.
Com que a les empreses els falta liquiditat, crèdit, diners, caixa, pasta en definitiva, no poden pagar aquest avançament teòric d'uns beneficis que no es tindran, i és aleshores quan l'Administració (la real, no la que ens ven el Sr. Zapatero) envia unes multes per haver incomplert amb les obligacions tributàries. Injustes, però obligacions tributàries.
No us penséssiu pas, però, que l'Administració no té el seu "corazoncito", no: a la multa hi practica un descompte per animar a les empreses a pagar uns diners que ja no tenen.
I quan passen els dies sense haver pogut pagar, envia un escrit com el què segueix:
Per si no el voleu llegir, ho resumiré: reclamen el descompte que van fer a la multa per no pagar a compte dels beneficis que no es tindran, no fos cas que les empreses s'escapolissin de l'escomesa...
Però no us amoïneu, l'Administració està amatent a la realitzat del país, de l'estat, del continent, fins i tot del planeta, i hi adjunta un paper com el què reprodueixo perquè les empreses puguin pagar en un termini... de quinze dies, aproximadament.
Nota: els documents són reals, només estan retocats el nom i les referències.
Segona fórmula: Els diaris n'anaven plens a vessar a finals del darrer any. Calia apuntar-se a les declaracions de l'IVA mensuals, perquè d'aquesta manera al mes següent d'haver presentat una declaració negativa es podria cobrar... o pagar si fos el cas. Efectivament: pagar, s'ha de pagar abans del dia 20 de mes següent. Si s'ha de cobrar, doncs mireu en data d'avui encara no s'ha cobrat l'IVA negatiu presentat el mes de gener. Això sense inspecció, ni res que aparentment retardi d'una forma oficial el pagament!
De l'IVA a retornar corresponent a tot l'exercici anterior, els qui l'hagin demanat el gener, ja ni en parlo!
Tercera fórmula: D'aquesta ja en vaig escriure el 20 de desembre proppassat, en un escrit titulat "Situació econòmica excepcional: ajuda a pimes". Però ara puc reafirmar-lo. Els inspectors de la Seguretat Social tenen ordres de TANCAR EMPRESES que tinguin deutes amb la SS.
No els hi fa res que encara vagin sobrevivint amb plantilles que cobren el seu sou. És a dir "antes muerto que perder la vida".
No els hi fa res que encara vagin sobrevivint amb plantilles que cobren el seu sou. És a dir "antes muerto que perder la vida".
La diferència està en què aquests treballadors que avui van cobrant un sou privat, passaran a engruixir una llista de nòmines de sous públics, a través de les prestacions d'atur!
Algú amb quatre dits de seny m'ho pot explicar?
Però aquest és un "missatge" que es mereix un capítol a part, ja que m'he permès de consultar els que jo considero els meus representants polítics, i la història és molt llarga.
Perdoneu-me que sigui tan pesat... Però és que ens prenen el pèl a tort i a dret i nosaltres encara ens pensem que podem opinar perquè de tant en tant ens convoquen a unes eleccions, després de les quals, surti qui surti, farà la mateixa política: la de l'engany, la mentida, la prevaricació i l'amiguisme.
O, per exemple, no vam nomenar els germans Carod, Nadal i Maragall, de seguida que vam sortir elegits? I si no és així, que algú ho demostri.
Ja ho veieu, però: No hi ha cap motiu de preocupació, si sou empresari o treballador de pime. L'Administració i els polítics pensen en vosaltres...
En la manera de fotre-us!!
Comentaris