Realment estic content avui.
I és que hem fet sort.
Hem fet sort amb els governants que tenim, els quals han agafat el toro de la crisi econòmica per les banyes. Si voleu saber com, només heu d'escoltar els TN, o llegir el Periòdico, el País, el Diari de Terrassa, el Diari de Girona...
I deu ser veritat. Mireu si, no:
Ara fa poc m'he assabentat d'una empresa de serveis, amb uns 190 treballadors en plantilla, que, com totes, ha tingut problemes econòmics degut bàsicament als retalls financers que hi ha hagut aquest any 2008. Diu gent que hi treballa que de feina en tenen, que els clients han afluixat molt poc, però sembla ser que s'ha generat un deute amb la SS (Seguretat Social), que s'estava renegociant.
El cas és que aquesta empresa haurà de tancar perquè la SS vol cobrar -com tothom, oi?- i els hi ha embargat el 100% de la facturació (quina sort que té la SS que pot fer-ho, ja que qualsevol altre creditor se n'hauria de quedar amb les ganes). Per ser més clar, ha obligat als clients d'aquesta empresa a que no li paguin la feina que els hi facturi, sinó que desviïn els pagaments directament cap a la SS.
Llavors, lògicament, aquesta empresa no tindrà diners per a pagar les nòmines i, per tant, haurà de tancar, cosa que deu pretendre l'esmentada SS.
Resultat: 190 persones que anaven cobrant les nòmines, suposo que amb gran esforç per part de l'empresa, que ara estan al carrer i sense feina.
Empresa, doncs, doblement ajudada: d'un costat pels retalls financers d'ara per ara. (On són aquells diners que diu que el Govern de l'Estat espanyol ha donat als bancs per a pimes?) De l'altra costat, la SS, que requisa el fruit de la feina dels 190 treballadors, en una evident postura de "perro del hortelano, que ni come ni deja comer".
En aquest exemple, real i pel que sembla força repetit al llarg i ample de Catalunya, algú em pot explicar on hi guanya la societat, on hi tenim el benefici tots, en aquests moments d'excepcionalitat?
Això, sí: la Nissan, la Sony, la Seat... aquestes sí que mereixen ser ajudades. Són empreses "too big to fail" (vegeu el diccionari del Sr. Leopoldo Abadia).
I jo, com que sóc xafarder de mena, voldria saber quines relacions tenen aquestes empreses "too big to fail" amb la SS. O amb els funcionaris que hi treballen. I el deute vençut que hi tenen.
I una altra curiositat: fora de Catalunya també practica la SS la mateixa tàctica, o només pertany a un conjunt de calculada estrategia per desertitzar econòmicament el nostre país i així poder sotmetre'l per la via de la gana, "sin que se note el empeño"?
Nota del blocaire: No em qualifiqueu de paranoic encara: tothom sabem que ja s'ha fet en altres àmbits (seguretat i higiene, hisenda, treball, immigració ilegal...)
Comentaris