La pintura

Vet aquí que avui he passat per primer cop per un tram de carretera que (deu estar sota la responsabilitat de la Diputació de Barcelona) uneix Castellbisbal amb la carretera de Terrassa a Martorell, acabat d'asfaltar de bell nou, i de ser pintat.

Doncs, bé, descriuré el què fa el cas: 

S'hi han pintat tres línies, com és lògic: una a cada costat que delimita el final de l'asfalt i el començament de la cuneta lateral, i la línia central, que separa els dos sentits de circulació.

Les laterals, que són les que adverteixen que s'acaba la zona asfaltada i que, per tant, en moments de poca visibilitat, són de gran ajut per evitar sortir-se de la calçada i tenir un accident, les han pintat amb una estreta línia discontínua constant. Cada tram de línia discontínua deu medir uns 40 cm. de llarg i la distància entre aquests trams de pintura potser és de 60 cm. aproximadament.

La central, a part que s'han limitat a pintar-hi una linia contínua de dalt a abaix (què fàcil és prendre decisions des de l'administració!) amb només dos curts trams on es pot avançar, és sensiblement més gruixuda.

Aquest cas és una clara metàfora del què passa a la nostra societat: si et surts de la carretera, és el teu problema (gairebé segur que l'administració podrà acusar-te de córrer massa, d'anar begut, de parlar pel mòbil, o de menjar-te un donut mentre condueixes, o potser de sintonitzar la ràdio...)restant l'administració fora de tota sospita, però si trepitges la línia contínua central (ja no parlo de saltar-te-la) l'administració ha de veure ben clar des d'on sigui (helicòpter, cotxe patrulla, fent un atestat...) que et pot multar a més a més de carregar-te els neulers.

Així és com els nostres dirigents manipulen el sistema. Perquè el sistema no pervertit és bo, o com a mínim, no és dolent. Però un cop l'han manipulat i girat com un mitjó, els nostres dirigents han aconseguit amb el pas dels anys allò que era impensable: que els ciutadans estiguem al servei dels polítics i els seus "sequaços" i no a l'inrevés.

Tornant a l'exemple banal que proposava: no és molt més lògic, com passa a la resta de països de l'Europa de veritat, que les línies que indiquen el límit de l'asfalt en una carretera siguin molt més visibles i cridaneres que la central? És a dir, no és més lògic que es prioritzi la seguretat de tots a posar facilitats a la criminalització d'uns pocs?

Fem un paral·lelisme no tan banal: no és molt més lògic que es prioritzi la seguretat de la majoria que la legislació feta a mida per a criminalitzar una minoria? Que a què em refereixo? Potser a TOTES les darreres lleis relatives al Trànsit. Potser a l'actuació respecte el poble basc i la seva xacra terrorista. Potser a les lleis de seguretat i higiene en el treball.

La conclusió final sempre serà la mateixa: és més fàcil i productiu exercir polítiques coercitives que educatives. Per això, i sobretot per la qüestió de la immediatesa del vot, les administracions han renunciat a fer la feina que els toca i per a la qual els vam escollir: defensar els interessos de la majoria de gent, que dit sia de pas, som "normals".

I, per acabar, tornem a la senyalització horitzontal de les carreteres: algú sap dir-me per què a Europa (la de veritat, encara) la pintura sempre és visible i ben blanca i a Espanya en un no-res desapareix de l'asfalt? És la qualitat de la pintura? Dels pintors? De planificació? O de pressupostos?