D'això es tracta: d'aprendre. Aprendre vol dir començar per baix i anar agafant experiència. I donar-li ales amb l'adquisició de coneixements.
Però ara no tenim temps per ser aprenents: de tanoques passem a oficials de primera d'una sola tirada. Com que ens omplim de coneixements teòrics, intentant que substitueixin l'experiència, el resultat és el d'uns "professionals" sense una base sòlida.
Però no estic referint-me nomès a les feines d'ofici (totes ho són d'ofici, si es vol obtenir bons resultats), sinó a tots els aspectes de la vida.
Mireu, si no: aquest any ha nevat força a començament de temporada hivernal. Hi haurà allaus de neu. I malauradament hi haurà víctimes. De seguida apareixerà el Saura de torn (abans era la Tura) que amb la seva il·luminació d'urbanita repartirà benediccions urbi et orbe de qui ho fa bé i qui ho fa malament (ja us ho avanço: tothom, excepte els funcionaris).
I una mica de raò tindrà, ja que els aprenents hauran passat a oficials de primera d'una sola tacada.
Reivindico des d'aquest modest bloc l'experiència. Els coneixements són molt bons, però fins que no els has hagut de posar en pràctica, són simplement això: coneixements.
El sisè sentit existeix. I tant que existeix! Però no és res més que el resultat d'una estadística que el nostre inconscient desenvolupa en base a unes experiències viscudes. El sisè sentit no és el tot. No. Però ajuda, i molt.
Per això reivindico de nou l'aprenentatje. Sobretot a muntanya, especialment a l'alta muntanya. Cal "mamar" des de l'inici el diàleg interior amb l'entorn natural, bo i seguint les ensenyances dels companys que ja fa més temps que tresquen en aquest entorn, i que són capaços d'acaronar la muntanya, sempre amb el màxim respecte.
Comentaris