Una anècdota és la que m'ha recordat un aspecte interessant d'aquesta nostra societat tan lliure, tan democràtica, tan benestant, tan dirigida, tan reglamentada...i tan reglamentista, que crec que val la pena de ressaltar.
Vet aquí el conte:
Una persona d'avançada edat, amb dificultats per caminar, conductor ell, que normalment no fa mai cap infracció a consciència, un dia va al metge i no troba on aparcar. Veu que a la vorera central, que més aviat és la mitjana del carrer, hi ha cotxes aparcats, hi troba un forat (miracle!) i, malgrat que queda lluny de la porta principal per on ha d'accedir a l'edifici, deixa el seu cotxe aparcat.
Quan el senyor de la història acaba de la visita mèdica, torna a fer l'excursió fins on havia aparcat, agafa el cotxe i se'n va.
Fins aquí, tot bastant estàndard.
Però al cap d'un mes rep una carta de la Diputació, que resulta ser una multa per haver aparcat on hem explicat. Resta intrigat, ja que a ell no li havien deixat, ni ha rebut amb posterioritat, cap notificació. Però quan llegeix el cos de la denúncia, li diuen que ha estat denunciat pel sistema de captació d'imatges. Que han fotografiat tots els vehicles que estaven, sembla ser, mal aparcats, vaja!
No li adjunten la fotografia (no fos cas que els costos es disparessin), i a més a més es mostra l'Administració generosa, ja que si paga en deu dies, li redueix l'import de la multa a la meitat. Tot això sense haver demostrat l'infracció, òbviament.
Evidentment, aquesta persona d'edat avançada no té ganes d'enfrontar-se a cap estament oficial (cobra pensió) i ha decidit que pagarà de seguida, no fos cas que perdés aquest benèvol descompte a la multa que li ofereixen si paga i calla.
Però plantejem-nos que no paga: què farà l'Administració? Doncs, després d'enviar-li un parell de cartes més, li traurà el descompte, li afegirà un percentatge, li sumarà unes costes i li acabarà robant la cartera per buidar-li l'import resultant de tot això.
Que no li robarà la cartera? Però que en som d'ingenus!... Aquest senyor HA de cobrar la pensió domiciliada en un banc o caixa, no la pot cobrar en metàl·lic en alguna finestreta de l'Administració. Per tant, té una llibreta en una entitat financera, com a mínim. Doncs no us amoïneu que l'Administració ja s'encarregarà de treure-li els diners de la llibreta, com qualsevol lladre us els treu de la cartera que us ha robat. Amb dues petites diferències: el què fa l'Administració és "legal" (està emparat per la llei) i això sí, quan s'hagi cobrat li alliberarà la cartera amb el què quedi a dins.
D'una casuística n'hem fet llei per a tothom. Com sempre.
Lleis, normes, reglaments, ordenances que neixen amb l'objectiu de facilitar les accions de l'Administració, en especial les punitives, i que habitualment retallen les llibertats de la majoria que en diem silenciosa, dels "ciutadans normals". Però precisament com que és "silenciosa", aquesta majoria de ciutadans ho aguanta tot. Si fins i tot votem quan arriben les eleccions!...
Com a curiositat: sabeu quin és l'eslògan que l'ajuntament de Terrassa va fer córrer?: Terrassa, la ciutat de les persones.
Tal i com havia anunciat, adjunto (avui és dos de gener del 2009) les fotografies de la mitjana on els dies de màxima afluència, quan els llocs previstos per aparcar estan plens, s'hi aparquen vehicles. Com es pot notar, és una vorera on la presència de vehicles destorba el pas massiu dels vianants que passegen...
Reitero el què vaig dir: els vehicles només ferien la sensibilitat de l'agent que va passar fent fotografies. I les sancions també deurien servir per assegurar-se la paga extra de Nadal, segurament...
Comentaris