A aquesta hora hauria d'estar treballant. A casa, però treballant. Però no puc: el cap se me'n va una i altra vegada als fets i temps que ens toca de viure.
Al meu modestíssim entendre, en poc temps hem passat de poder-nos sentir algú digne després de tants i tants anys de sequera social, després de tanta travessia pel desert, a ser de bell nou uns no-ningú, sacsejats per la macro-economia que ha devorat la nostra trista micro-economia.
Quan la majoria dels mortals del nostre país ens havíem començat a acostumar a conèixer altres terres, altres cultures, a créixer doncs com a persones, encara que fos a cop de línies de baix-cost, han arribat els grans bancs i les seves hipoteques "ninja" i ens ho han desmuntat absolutament tot, a molts.
Però això no ve de l'any passat. Ni de fa cinc anys. Ni dels Estats Units tan sols. Això prové de dintre de casa, ja que fa una colla d'anys, potser uns quinze -o més- que a tot Occident hem deixat el camí lliure a les mediocritats, que ens han dut fins on som actualment.
Tots nosaltres coneixem gent del nostre entorn, potser nosaltres mateixos, que té o ha tingut "inquietuds". Persones per a les quals els diners no són el més important, sinó només un mitjà per arribar a "fer coses", a crear iniciatives, idees, productes, el que sigui que es pugui crear. Persones que ens empenyen a créixer, a ser millors, a admetre com a necessaris els riscos que comporta l'evolució creativa. Són persones que amb la seva generositat ens han obert camins personals i col·lectius sense demanar gairebé mai res a canvi.
I ara, o són aquestes persones? Estan eclipsades. Eclipsades per aquest tsunami de mediocritats que van començar dins de les grans empreses i l'administració pública (tipus "el que se mueva no sale en la foto"), per acabar en els aparells dels partits polítics, transformant-els en absolutament antidemocràtics, i de retop a les més altes magistratures del País i de l'Estat. Vagin com a exemple algunes propostes que podem anar desenvolupant mica en mica:
1 - La democràcia -deien- està basada en la divisió de poders. I ens ho vam creure. On estan ara les línies que separen aquests tres poders? El tema periodisme mereix donar-li de menjar a part...
2- Tots els dirigents polítics "democràtics" van blasmar a ERC perquè és (suposo que per poc temps, però) un partit que ha de consultar per un sistema democràtic les seves bases per a prendre decisions importants. Vol dir això que als seus partits es funciona a base d'un "ordeno y mando" constant?
3- Tots els diputats "demòcrates" de tots els Parlaments de l'Estat voten seguint les indicacions del portaveu del partit al qual pertanyen. Potser que ens estalviéssim uns quants sous, i deixéssim els sis o set portaveus que es barallessin sols, perquè els treballs en comissió són una repetició mimètica del què veiem als plenaris. On és el debat real, constructiu i enriquidor?
4- Per què les lleis només les hem de complir rigorosament els "de baix" i els que les promulguen se les poden passar per on els convingui? Si no, contrasteu: proveu a anar a més de 80 km/h a l'entorn de Barcelona i consulteu en quina data diu una Llei Orgànica que havia de ser resolt el finançament de Catalunya?... I tots callats!...
5- Per què deu ser que els Carreteros, els Joel Joan, els del dret a decidir, etcètera, són com una alenada d'aire fresc en aquest viciat entorn de la política, encara que no es comparteixin els seus ideals?
La llista no és, ni de bon tros, exhaustiva, i ja l'anirem ampliant, però de moment serveix de punt de partida.
Espero
Comentaris